Mor als 92 anys l´historiador
llibertari Joan Sans Sicart
Ferran Aisa
Joan Sans Sicart (Barcelona, 1915) ha mort a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat
on va va viure el seu exili, el diumenge 30 de setembre. Mestre racionalista
i campió d’atletisme va construir la seva vida a partir de tres ideals:
treball, estudi i esport. Sans i Sicart mantenia l’essència llibertària
i l’elegància dels vells anarquistes ibèrics. A casa seva a
Tolosa de Llenguadoc guardava la bandera de la 26 Divisió (antiga
Columna Durruti) amb la que va passar la frontera el febrer de 1939. Joan
Sans i Sicart de petit va viure a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols
i Perpinyà; després va residir a Badalona on estudià
el batxillerat. El 19 de juliol de 1936, amb 21 anys, va prendre part en
la lluita contra els militars rebels. Acabada la lluita al carrer fou a una
oficina del Comitè de Milícies per allistar-se, però,
essent mestre el van destinar a l’escola Salut i Alegria de la CNT de Badalona.
A finals de 1936 fou cridat a files, el seu primer destí fou Cadaqués,
on fou enviada una centúria confederal a reforçar la costa.
Posteriorment fou nomenat Comissari del Batalló de Xoc de la 26 Divisió-120
Brigada (antiga Columna Durruti). Amb la seva unitat militar va participar
en la defensa de Catalunya i, una vegada ensorrades les línies de
l’Ebre i del Segre, va cobrir la retirada dels milers de persones que fugien
cap a França. Joan Sans i Sicart visqué el seu exili a Tolosa
de Llenguadoc, militant en l’anarquisme ibèric i exercint de secretari
de Frederica Montseny. El seu testimoni l’ha deixat plasmat en treballs com
Comissari de Xoc, Comissari de xoc a l’exili, Reflexiones de un libertario
i, recentment, El dia de les sirenes (Pagès-2007). Sans i Sicart era
l’exemple més pur del que fou el militant obrer anarcosindicalista
català que, com deia ell, lluitava per una idea: <<La idea que
tot és possible, que la humanitat pot tenir un futur millor.>>
