FUNDACIÓN ANDREU NIN

Va iniciar la seva activitat política l'any 1928 com a militant de la FAI. A començaments del 1930 va passar al marxisme. Estudiant de magisteri a Girona, va estudiar pedagogia a la Universitat de Madrid, on va participar en els moviments revolucionaris del període final de a monarquia d' Alfons XIII. Militant de la Federació d'Estudiants Hispànics, amb un grup d'estudiants madrilenys el desembre de 1930 va marxar a Jaca i va col·laborar amb Fermín Galán i García Hernández en la fallida insurrecció que pretenia la proclamació de la República. El gener o febrer de 1931 fou detingut per ser un dels dirigents del moviment estudiantil de Madrid capdavanter de les seves activitats contra la monarquia.

En constituir-se el Bloc Obrer i Camperol, el març de 1931, fou nomenat membre del seu comitè executiu, càrrec que renovà en el segon Congrés del BOC, que se celebrà l'abril de 1934. El novembre de 1931, ja proclamada la Segona República, va formar part de la comissió designada amb l'objectiu de redactar la tesi internacional del BOC, i el mes següent va prendre part en un míting, presidit per Maurín, per a commemorar el primer aniversari de la insurrecció de Jaca.

L'any 1934 organitza la Federació Catalana de Treballadors de l'Ensenyament, de la qual fou secretari general, i va formar part del secretariat regional de la UGT de Catalunya. Va participar a les jornades d'octubre de 1934, per les quals fou detingut.

En constituir-se el Partit Obrer d'Unificació Marxista, fou membre del seu comitè executiu. Col·laborador habitual de La Batalla, l' any 1936 va publicar a La Nueva Era, la revista teòrica del POUM, articles sobre economia i temes escolars.

El juliol de 1936, quan va esclatar la guerra civil, fou un dels membres més actius del comitè executiu del POUM: s'encarregà d'organitzar l'escola d'aviació, la caserna Lenin i l'hotel Falcón, nova seu del POUM. L'agost de 1936 va substituir Joseph Rovira com a representant del POUM en el comitè central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, fou comissari general dels Transports de Catalunya i formà part del comissariat de Guerra de Catalunya. El desembre de 1936 participà en el comitè central ampliat del POUM, que es desenvolupà durant la crisi del govern de la Generalitat, i firmà el manifest en que s'acusava el PSUC d'haver provocat la crisi amb l'objectiu de foragitar-ne el POUM.

Després dels fets de Maig de 1937, durant la repressió contra el POUM, reorganitzà el comite executiu i ocupà el carrec de secretari polític fins que fou detingut el 19 d'agost de 1937. Fou pres a la presó Model de Barcelona des del 25 d'agost de 1937 al 20 d'agost de 1938, quan fou traslladat a la presó d'estat del carrer Déu i Mata de Barcelona. Processat amb la resta de membres del comitè executiu del POUM pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció de la República, i jutjat per espionatge i alta traïció, fou condemnat a quinze anys de «separación de la convivencia» pel delicte de rebel·lió, en sentència del
29 d'octubre de 1938.

Acabada la guerra, passà a França, des d'on marxa a Mèxic el juliol de 1940. En contacte amb altres refugiats d'arreu d'Europa que es reunien al Centre Cultural Ibero-Mexicà, fou un dels impulsors de les Proposicions per a una Declaració de Principis delmoviment Socialisme i Llibertat, signat el 25 de març de 1943 per militants de la CNT, la FAI, el PSOE, la UGT, el POUM i diverses organitzacions socialistes europees. Col·laborà a la revista Mundo. Socialismo y Libertad, portaveu del moviment, que va aparèixer a Mèxic des del juny de 1943 fins a juliol de 1945.

Acabada la guerra mundial i retornat a Europa, va residir a París i a Brussel·les. El febrer de 1947 fou un dels organitzadors del Moviment Socialista pels Estats Units d'Europa, organisme que va reunir socialistes i sindicalistes de diversos països europeus i que havia de transformar-se en el Moviment d'Esquerra Europea; en fou secretari general fins al 1964.

Durant aquests anys, fins a gener de 1976, dirigí també el Centre Europeu de l'Empresa Pública, organisme que agrupava les grans empreses públiques dels nou països que integraven el Mercat Comú i dels països associats.

Participà en el Congrés de la Haia, d'on sorgí el maig de 1948 la constitució del Moviment Europeu, i entre 1948 i 1974 fou secretari general del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, càrrec des del qual va organitzar el juny de 1962 l'anomenat «contuberni de Munic»,la primera reunió des de la guerra civil de l'oposició espanyola de l'interior i de l'exili, que agrupa des de sectors monàrquics fins a socialistes. Entre 1973 i gener de 1976 fou president del Casal Català de Brussel·les.

Després de la mort de Franco, retornà a Barcelona i en el decurs de 1976 reorganitza els antics militants del POUM. Va crear un secretariat polític del POUM, que va convergir, el novembre de 1976, en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, del Consell general del qual fou membre. En fundar-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, l'estiu de 1978, va passar a ser-ne també membre del Consell nacional fins a la seva mort.
 

Bibliografia

ALBA, Víctor. El marxisme a Catalunya. IV vols. Barcelona, 1974-1977.

ALBA, Víctor& ARDÈVOL, Marisa (ed.). El proceso del POUM (Junio de 1937-octubre de 1938). Trascripción del sumario, juicio oral y sentencia del Tribunal Especial. Barcelona, 1989.

IGLESIAS, Ignacio & ALBA, Víctor. L'aventura del militant. Fets i records, 1930-1950. Barcelona, 1994.

PUIG, Lluís Maria de. Gironella, la izquierda europeísta. Madrid, 1999.