El jove Andreu Nin. Presentació a l'Ateneu de Barcelona

Darrerament, he dedicat alguns escrits a la figura d’Andreu Nin, no és la primera vegada que ho faig en aquest espai (http://laiagomis.blogspot.com/) perquè només cal cercar entre les entrades anteriors per poder constatar que la figura d’aquest il·lustre vendrellenc ha aparegut en aquest espai en alguna altra ocasió. Tanmateix, aquesta tasca és àrdua i alhora feixuga però abans de dur a terme judicis de valor infudats, recomano sempre una sòlida informació.

Fet aquest imprescindible apunt, comentar-vos que ahir dimecres 5 de desembre va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona la presentació del llibre EL JOVE ANDREU NIN. Textos periodístics, obra realitzada per Ernest Benito. Algú pot pensar que no tenia massa sentit assistir a la presentació de Barcelona si ja havia estat al Vendrell però us puc assegurar que aquesta impressió no és certa, en bona part gràcies a la figura d’Andreu Nin, una persona sobre la qual es podria estar parlant dies i dies i sempre ens quedarien coses al tinter per exposar públicament.

De moment, les persones que han participat a les presentacions d’aquest llibre han demostrar ser uns grans coneixedors de la figura d’Andreu Nin i han dut a terme interessants reflexions respecte tota una sèrie d’assumptes i qüestions que dins la mesura de les meves capacitats he procurat reproduir sintèticament en aquest espai.

Ahir, no va ser una excepció perquè la nodrida taula estava composada per Andy Durgan, Pelai Pagès, el secretari de l’Ateneu de Barcelona i Ernest Benito. Després d’una introducció realitzada a càrrec del secretari de l’Ateneu de Barcelona, Andy professor d’història i com a representant Fundació Andreu Nin va prendre la paraula.

El primer que va apuntar va ser l’interès que els historiadors senten per la figura d’Andreu Nin, alguns creuen que per ser una de les darreres víctimes conegudes del stalinisme però ell va esmentar la necessitat de que la figura d’Andreu Nin tingui una rellevància més enllà del paper de víctima perquè la seva vida com a revolucionari cobreix un època clau del segle XX.

Respecte el llibre, l’Andy Durgan no va dubtar en exposar que es tractaven de tota una sèrie d’articles inèdits que ens mostren des de ben jove les inquietuds que Andreu Nin tenia per la cultura, en el seu concepte més ampli que compren des de la literatura, el teatre i totes les altres especificitats, a més del gran interès que sentia per la llengua universal a través de la qual totes les persones d’aquest món s’havien d’entendre, l’esperanto.

Pelai Pagès, professor d’història de la UB, va encetar la seva intervenció a través d’una suggerent reflexió. Setanta anys després de la mort d’Andreu Nin, aquest il·lustre vendrellenc continua interessant avui en dia. Sens dubte, això és una bona notícia. A més, va definir el llibre que es presentava com “important i alhora imprescindible” per conèixer els primers anys de la formació d’Andreu Nin on ja es constata l’interès que sentia vers la societat en la qual vivia i es troba en l’època per excel·lència on la curiositat innata aflora en tots els aspectes de la vida, en plena adolescència i aquest fet s’aprecia a través de les seves paraules. Pelai Pagès, també va voler incidir en un aspecte que l’Andy Durgan havia esmentat durant la seva intervenció, el paper clau de la cultura, entesa pel propi Nin com un instrument d’alliberament del poble i en concret de les classes populars. Una idea que topa frontalment amb els nacionalismes curt de mires davant aquest bonic concepte d’universalitat. Pelai Pagès, no va dubtar en agrair públicament la difícil tasca que Ernest Benito havia realitzat identificant els nombrosos articles que Andreu Nin signava amb pseudònim.

El darrer en intervenir va ser l’autor del llibre, Ernest Benito, que va agrair la valentia de l’editorial Llibres de Matrícula de tirar endavant aquest projecte que es va gestar en la commemoració del centenari del naixement d’Andreu Nin i finalment veia la llum amb el compliment del 70è aniversari de la seva mort. No dubtar en reconèixer que si aquest llibre té algun valor és que recull una part no publicada ni tampoc editada dels articles de l’Andreu Nin. En ells es pot apreciar la conciència social i la lluita per la igualtat que des de ben jove Andreu Nin té així com també a través d’un ric lèxic amb construccions sintàctiques molt elaborades es mostra el gran exponencial que tindrà aquest vendrellenc.

L’Ernest va voler incidir en un aspecte que em va semblar molt encertat, comentava que Andreu Nin pel Vendrell ho és tot però és cert que la figura d’aquest important personatge ha estat durant molt anys, massa, amagada i oculta. Una bona mostra és l’enorme dificultats que un institut vendrellenc va tenir per adoptar el nom d’Andreu Nin al centre. A més l’Ernest va exposar públicament que ell es donava per satisfet si a través d’aquesta obra es posava un granet de sorra per fer desaparèixer l’opaca cortina que no deixa entreveure les potencialitats d’aquest polièdric i polifacètic vendrellenc. Personalment, crec que la incidència d’aquesta obra no és només un granet de sorra sinó un important impuls per aconseguir una fita que porta molts anys de retràs.