El POUM i la revolució
de 1936
Pere Joan Sala
Article publicat al num.
67 de L'Accent, periodic popular dels Paisos Catalans
El 29 de setembre es commemorà els 70 anys de la fundació del
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), organització obrera
bàsicament catalana i amb nuclis a la resta de la península,
que arribà a tenir cap uns 30.000 militants, procedent de la fusió
del Bloc Obrer i Camperol i de l'Esquerra Comunista.
La resposta obrera i popular que el 19 de juliol de 1936 va derrotar el cop
d'estat militar-feixista va originar una Revolució Social de la que,
juntament amb la CNT i la FAI, el "pum" es va convertir en principal impulsor,
en el seus comitès, milícies, col·lectivitzacions...
La reacció contrarrevolucionària del maig del 37 va portar
a l'ofegament de la Revolució, la ilegalització i repressió
del "pum" i l'assassinat d'Andreu Nin a mans de la policia secreta estaliniana.
Desprès de 1939, el "pum" fou capdavanter en la primera resistència
contra Franco (liderant el Front de la Llibertat, moviment de resistència
dels països de llengua catalana) i en l'organització de la resistència
francesa contra els nazis. A partir de 1945, la permanència de la
dictadura franquista va afeblir totes les organitzacions antifeixistes: el
"pum" no va poder resistir aquesta crisi general i, castigat primer per la
repressió republicano-estalinista i el terror feixista després,
va anar minvant,
dividit en dues tendències.
Ens va deixar com a llegat, però, una pràctica i un pensament
propi i heterodox: endinsat en el marxisme revolucionari i amb la característica
influència llibertària del moviment obrer català, projectava
un model de socialisme democràtic i revolucionari, plural, oposat
a la barbàrie estaliniana que denuncià des d'un primer moment.
Expressat per Joaquim Maurin, per Andreu Nin, en l'experiència de
lluita de milers dels nostres avis i àvies, que des del sindicalisme
revolucionari dels anys 20 o Prats de Motlló, va arribar al primer
antifranquisme.
"Volem ésser els hereus d'aquella herència fecunda de rebel·lia
que les masses proletàries de Catalunya en hores històriques
de la batalla social, van deixar-nos com un exemple i estímul". De
fet, si bé el POUM es limitava a la defensa del dret a l'autodeterminació,
la sensibilitat i la consciència nacionals era un tret del seus militants,
la majoria provinents del BOC, organització que es definia com a separatista
Tal com ho deia Josep Rovira: "El catalanisme ha d'ésser l'expressió
d'una necessitat de llibertat. El treballador que a Catalunya és anticatalanista
és un inconscient reaccionari... La burgesia és catalanista
fins que arriba el moment ... del seus
interessos... El plet català és un plet social ... Sols poden
resoldre'l els treballadors perquè no pot espantar-los cap idea de
llibertat".
