EL PRIMER ACTE REVOLUCIONARI D’ANDREU NIN

El 26 de juliol de 1909, amb 17 anys, Andreu Nin va prendre part en el que ell mateix recordava como el “primer acte revolucionari de la meva vida”. Fou en plena Festa Major del Vendrell on va coincidir amb la revolució de juliol d’aquell mateix any a Barcelona, la mal anomenada “Setmana Tràgica”. En aquesta acció, Nin i un grup de joves, van intentar impedir que se celebrés la festivitat local i que travessés El Vendrell un tren militar que anava a reforçar la guarnició barcelonina de les forces repressives. En aquella acció resultaria assassinat Josep Maria Mercè i Milà i ferit de gravetat Josep Solé, ambdós joves vendrellencs. El mateix Nin anys més tard, el 1933, recordaria aquesta experiència en una entrevista que li va concedir a l’escriptor Domènec de Bellmunt; “El català de la URSS (Biografía d´Andreu Nin)”:
“Capitanejant una colla de Xicots de la meva edat, vàrem decidir impedir la celebració de la festa major que s´esqueia en aquells dies. Jo no podia admetre que mentre esclatava la revolució, al meu poble se n´anés de processons i bullangues. En aquells dies febrils va passar pel Vendrell un tren militar que anava a Barcelona a reforçar la guarnició. Doncs bé. Nosaltres vàrem provar de fer-lo parar i de volar un pont de la via. Els soldats van disparar contra nosaltres i van fer un mort i diversos ferits”.
Avui, quan es compleixen cent anys d’aquells fets revolucionaris al Vendrell, volem recordar i honrar en la seva Festa Major Alternativa, la figura d’ Andreu Nin com a revolucionari i vendrellenc universal.

UNA FIGURA EMBLEMÀTICA

Andreu Nin va néixer al Vendrell el 1892 i va iniciar la seva militància política en el catalanisme republicà d’esquerres, sent un mestre d’escola compromès amb la nova pedagogia llibertària i divulgador del moviment de l’Ensenyament Actiu i de l’Escola Moderna, des d’on evolucionaria al sindicalisme. Es convertiria en Secretari Nacional de la CNT en els anys del “pistolerisme”, on ésser sindicalista significava jugar-se la vida davant els sicaris del “Sindicat Lliure” finançats per la Patronal. Andreu Nin militava braç a braç amb dirigents llibertaris de la talla de Salvador Seguí “El noi del Sucre”, assassinat per aquells pistolers, o amb Ángel Pestaña. El mateix Nin arribaria a patir un atemptat, en el qual va morir el seu company Josep Canela.
El 1921, després de l’esclat de la revolució soviètica, Andreu Nin va assistir, formant part d’una delegació de la CNT a la URSS, al congrés fundacional de la Internacional Sindical Vermella; organització de la qual arribaria a ser Secretari General Adjunt. En aquest primer període de la seva estada a la URSS,  Andreu Nin va experimentar l’anhel que la revolució podia estendre’s, viatjant clandestinament per tota Europa en tasques d’activitat sindical; serà un “Revolucionari Professional”, arribant fins i tot a ser detingut a França. El segon període soviètic de Nin, a partir de 1926, és el del seu alineament amb els plantejaments de l’Oposició d’Esquerres (Trotsky), en contra de les de Stalin, després de la mort de Lenin; el que li durà a l’ostracisme.
Són anys ens els que sobreviuen Nin i la seva família a Moscou amb moltes dificultats, traduint; del rus al català, textos literaris, i, al castellà, textos polítics. Traduccions de reconegut prestigi encara avui dia. Per exemple, “Crim i Càstig” és la primera traducció íntegra del clàssic de Dostoievsky a una llengua no eslava; el català.
El 1930 Andreu Nin aconsegueix, després de dos anys d’haver-ho sol.licitat, tornar a Barcelona, on seguirà vivint de les seves traduccions i intentarà construir una alternativa revolucionària a la situació de retard de l’Estat Espanyol, en la qual  la majoria del país vivia en la indigència. Nin crearà una secció trotskista, que més tard es convertirà en l’Esquerra Comunista (ICE) i que després s’unificarà amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC) per a formar el POUM.
El juliol de 1936, a Barcelona, esclata la revolució; albirant-se la possibilitat de realitzar el somni de la Transformació Social. Andreu Nin va tenir un paper destacat en el Consell D´Economia de Catalunya, en la redacció de l’anomenat Pla de Transformació Socialista del País, i va ser nomenat Conseller de Justícia de la Generalitat. Des d’aquest lloc, Andreu Nin desenvoluparia una tasca intensa, encara que curta, decretant la igualtat legal, per primera vegada al món, a partir dels 18 anys i una legislació avançada en els drets de la dona. Duria endavant, igualment, importants novetats legislatives quant a ampliació dels drets ciutadans. Així, va crear els Tribunals Populars a fi de posar ordre en el caos de la retaguardia i acabar amb la violència incontrolada. Violència que, en realitat, havia començat amb la sublevació feixista i l’assassinat de militants d’Esquerra.

UN PENSAMIENT TRANSVERSAL MOLT ACTUAL

No es pot entendre a Andreu Nin sense el seu partit, el POUM, un partit fermament compromès amb la idea del socialisme revolucionari i on van confluir una sèrie de militants excepcionals que van patir una doble persecució; per part de la II República i el comunisme “oficial”, i per la dictadura franquista. Andreu Nin i el POUM lliguen al socialisme els conceptes de revolucionari i democràtic. Revolucionari pel seu sentit profund de canvi estructural, i democràtic perquè tots els corrents socialistes han de tenir garantit el seu lloc.
Avui dia està totalment acreditat que Nin va ser assassinat per ordre de Stalin; els agents del qual a Espanya, amb la complicitat del PCE i del PSUC, s’encarregarien de la seva execució. El seu assassinat és la culminació d’una trajectòria política diàfana, que posa en evidència el que va suposar la degeneració de la URSS. L’assassinat de Nin fou una tragèdia molt impactant per al seu partit, el POUM, i va tenir una gran repercussió internacional donat el prestigi del que gaudia Andreu Nin; un brillant colofó a tota una vida de militància.
Andreu Nin no és l’únic, però és un símbol evident  que és possible canviar les coses i aquest canvi solament pot realitzar-se de manera revolucionària. Nin és l’exemple de la lluita per la posada en pràctica d’allò en el que es creu i aquesta convicció li permetria suportar tots els patiments que van acabar amb la seva vida; la persecució estalinista, les calúmnies, les tortures per a aconseguir una declaració inculpatòria i el seu propi assassinat, sense haver claudicat, salvant d’aquesta manera als seus companys del deshonor. Com ens relata el seu camarada Wilebaldo Solano, actual President de la Fundació Andreu Nin; “Amb la resistència a la tortura, Nin ens va salvar a tots”. La lluita política de Nin i el seu assassinat, ha anat generant, al llarg del temps, un especial interès sobre la seva figura; superior a la de la resta de polítics de la II República.
Andreu Nin evolucionaria del catalanisme federalista al marxisme i al comunisme, i d’aquí al comunisme dissident i  la defensa dels drets nacionals dels pobles. El seu paper com a Secretari General Adjunt de la Internacional Sindical Vermella i diputat del Soviet de Moscou, el caracteritzen com el vendrellenc més universal. La importància dels seus escrits durant la II República sobre la lluita de classes i el fet d’arribar a ser el primer dirigent d’un partit, el POUM, que no es doblegaria davant el petit govern burgès republicà; li configura com un dels protagonistes més importants de la Revolució Ibèrica.
Actualment assistim a unes circumstàncies polítiques en les quals se segueix incrementant l’interès per l’obra i la lluita de Nin, sobretot després de l’enfonsament de la URSS, però també, després del més recent, capitalisme financer neoliberal. En les actuals circumstàncies; la lluita d’Andreu Nin és una garantia de futur. Res tornarà a ser com abans, però les noves perspectives que s’obren garanteixen la necessitat de recuperar la idea de la via al socialisme. A mesura que passa el temps, es verifica més clarament la vigència del pensament polític de Nin.
No obstant això, malgrat l’interès per la vida i l’obra de Nin en l’actualitat; en el seu poble natal, El Vendrell, costa encara recaptar el suport que mereix la seva figura. Últimament s’està fins i tot plantejant, per part d’alguns sectors polítics locals, treure-li el nom d’Andreu Nin a l’institut que li recorda i honra. Nin, en la situació política actual del Vendrell, segueix fent por, o vergonya, a alguns polítics de la localitat. La Fundació Andreu Nin i el Col•lectiu La Trinxera mantenen el seu compromís permanent amb la recuperació de la memòria i la figura d’Andreu Nin i us animem a tots, vendrellencs i vendrellenques, a col.laborar en aquesta tasca.
Andreu Nin és producte d’una època històrica determinada; no es pot traslladar fil per randa la seva ideologia a l’època actual. No obstant això, la seva biografia política, curta però intensa; té una gran actualitat. Després del seu assassinat, el 8 d’agost de 1937, malgrat la controvèrsia  que havien mantingut els últims anys de la seva vida, León Trotsky va fer una declaració des de Mèxic molt elogiosa cap a Nin, qui considerava el seu “amic”: "Nin era un veterà i incorruptible revolucionari. Defensava els interessos del poble espanyol i combatia als agents de la burocràcia soviètica (....). S’esforçava per defensar la independència del proletariat espanyol, contra les maquinacions burocràtiques de la colla en el poder a Moscou. Va refusar col.laborar amb la GPU per a arruïnar els interessos del proletariat espanyol. Aquest va ser el seu únic crim. I ho va pagar amb la seva vida”. L’escriptor francès i premi Nobel de literatura Albert Camus, faria unes declaracions respecte al seu assassinat: “La mort d’Andreu Nin assenyala un viatge en la tragèdia del segle XX, que és el segle de la revolució traïda”.
El pensament crític d’Andreu Nin, des de la seva primera juventut fins a la seva mort, resulta molt atractiu i és un viu referent enfront de la posició “oficial”, que la utopia és assolible; que un món més just i igualitari és possible en un moment de crisi ideològica com l’actual. L’enfonsament de la URSS i l’augment del neoliberalisme han donat lloc que s’intenti buscar referents ideològics crítics com el que la trajectòria revolucionària d’Andreu Nin representa. En la negativa a acceptar que el Capitalisme sigui la fi de la Història, o que la seva única alternativa sigui l’anomenat Socialisme Real, surt a la palestra inevitablement la utopia d’una societat més justa i a favor dels drets dels pobles; un socialisme alliberador, transformador, democràtic i plural.